La darrera regió que veurem és Galícia, Galiza en llengua gallega, de la qual farem un recorregut molt fidel de tota la línia de costa anomenada Rías Altas, o sigui des de Ribadeo fins al cap de Finisterre.
El recorregut total és de 655 km, que en el meu cas va estar partit en bastants dies i etapes, ja que volia tenir el temps de visitar la costa amb tranquil·litat, fer etapes curtes amb interès turístic i descansar alguns dies en pobles interessants.
Track GPS amb el recorregut complet per Galícia
Climatologia
El clima de les Rías Altas és més o menys el mateix que el de la resta de la costa que se segueix pel nord ibèric, o sigui oceànic humit, amb pluja fineta de tant en tant, gairebé tots els dies. És una mica més fred que el d’Astúries, però a l’estiu no fa fred ni que les temperatures siguin una mica més baixes que les que trobem a Astúries.
Recorregut i desnivells
Galícia és un país de pujades i baixades, i pel que fa a la BTT això cansa bastant les cames. Per contra, no hi ha gaires grans altures, ni gaires muntanyes, de manera que la major part del recorregut es farà a nivell del mar o com a molt a 200 metres sobre aquest.
Moltes de les nostres etapes seran per carreteres secundàries, i força sovint per carreteres generals. La raó és que no sempre hi ha camins en bon estat o pistes forestals que permetin una conducció segura i mínimament còmoda. Per evitar carreteres transitades haurem d’aprofitar camins de perímetres exteriors d’urbanitzacions, passejos marítims, pistes de serveis, etc. I per la majoria de recorreguts al costat del mar haurem de passar per carreteretes de costa bastant solitàries, però el resultat val la pena.
El punt més elevat que trobarem segurament és el del Cabo Ortegal, amb les roques més antigues de la Península Ibèrica i on comença el GR 50 de senderisme “Rota do Medievo”, al costat de San Andrés de Teixido, una meravella natural on es troben els penya-segats de Vixía Herbeira, amb la fita més alta per sobre del nivell del mar de tot Europa, a 612 m.
El més espectacular que es pot veure als boscos de Galícia és As Fragas do Eume, la selva del monestir de Caaveiro, el més ben conservat dels darrers boscos termòfils europeus. Un lloc que s’ha de visitar si passem a prop de Pontedeume, una població que és al principi del Camí Anglès de Sant Jaume.
Tota la costa gallega s’assembla força orogràficament, però sis-cents quilòmetres permeten que coneixem llocs completament diferents, contrastos socioculturals i una gran varietat gastronòmica.
Allotjaments
Dormir a Galícia, igual que menjar, és fàcil i barat. Això no vol dir que a tothom li agradi l’oferta, perquè entre Viveiro i Muxia no hi ha gaires càmpings, de manera que els qui volem viure a l’aire lliure ens haurem de plantejar dormir en albergs, hostals, hotels i pensions, o fer vivac.
L’avantatge inicial és que els preus són bastant raonables a tot arreu i que hi ha una oferta suficient d’allotjaments, de manera que a tots els pobles amb una mínima estructura de serveis sempre hi ha un hostal. Com a molt haurem de recórrer 15 km. per trobar una població amb hostatge, per lluny que puguem estar de la civilització.
Camí de Sant Jaume i recomanacions
Ni que Galícia sigui el destí final dels Camins de Sant Jaume, la relació entre la nostra ruta i els Camins serà bastant breu, però intensa en els seus punts calents, com Ribadeo, Muxia i Finisterre.
Entre Ribadeo i Viveiro veurem moltes sagetes grogues per les pistes forestals, però no totes són del Camí de Sant Jaume, algunes no porten enlloc i no ens en podrem refiar. Un trosset de ruta coincideix amb el Camí del Mar, de manera que si volem podem segellar credencials als patronats de turisme, cafeteries, etc., si volem constància que hem recorregut aquest tram.
De Viveiro a Ferrol no hi ha cap referència al Camí en tota la costa, perquè el Camí se’n va cap a l’interior i baixa a Santiago en diagonal. De Ferrol a Coruña, passant per Pontedeume i Miño, hi ha interessants trams del Camí Anglès que ens convindrà aprofitar per tal d’evitar haver de passar per carreteres molt generals. Per saber si hi ha albergs públics, cal preguntar-ho als ajuntaments, ja que generalment no se’n fa molta publicitat i passen desapercebuts, com és el cas de l’alberg de pelegrins municipal de Pontedeume.
Finalment, a Muxía tornarem a retrobar el Camí, com a punt final de pelegrinatge. Només podrem dormir a l’alberg oficial si hem segellat la credencial en diferents punts del nostre recorregut recent, ni que no sigui del Camí, de manera que tinguem documentats amb segells els darrers 200 km. Podem demanar que ens segellin la credencial en cafeteries, pubs musicals, hotels, parròquies i qualsevol organisme públic tipus ajuntament, parc de bombers, etc.
A Fisterra serà encara més complicat dormir a l’alberg públic, perquè allí posen pegues a les persones que no han passat prèviament per Santiago, però amb una credencial plena de segells dels darrers 200 km. ja en tindrem prou.
Llista d’etapes de la ruta ibèrica per Galícia
- Etapa 36: Ribadeo – Viveiro
- Etapa 37: Viveiro – Cariño – Cabo Ortegal
- Etapa 38: Cabo Ortegal – Teixido – Valdoviño
- Etapa 39: Valdoviño – Pontedeume
- Etapa 40: Pontedeume – Fragas do Eume – Pontedeume
- Etapa 41: Pontedeume – Coruña – Arteixo
- Etapa 42: Arteixo – Malpica – Ponteceso
- Etapa 43: Ponteceso – Muxía
- Etapa 44: Muxía – Fisterra