Pirineus catalans

En aquesta pàgina trobareu apunts específics sobre els Pirineus de Catalunya i, a baix de tot, una mica d’informació útil sobre tota la serralada dels Pirineus i el seu clima.

El nostre viatge en BTT no s’inicia exactament als Pirineus, però sí molt a prop i també a la costa. Malgrat es comença la ruta al Cap de Creus, a la comarca de l’Alt Empordà de Catalunya, el Pirineu realment sorgeix a la població costanera de Llançà.

Track GPS amb el recorregut complet pels Pirineus

Transpirinenca en BTT

A Llançà, un poble pescador de la mediterrània Costa Brava, comença també una de les rutes en BTT que més s’està donant a conèixer darrerament en el món de l’esport extrem de muntanya: la Transpirinenca en BTT. És un camí basat fonamentalment en pistes de muntanya i camins, ciclable en un 95%, que intenta passar sempre a prop o pel mig de l’eix muntanyós dels Pirineus.

L’itinerari bàsic de la Transpirinenca es basa avui dia en el llibre de Jordi Laparra titulat  “La travesía de los Pirineos en B.T.T.” i editat per primer cop als anys 90 si no m’equivoco, segons una experiència de travessia del propi Laparra, amb Alfons Valls i Jaume Bonaventura. Aquest llibre va ser la base sobre la qual vaig fer el meu primer viatget en BTT pels Pirineus, amb uns companys de la universitat el 1996.

L’abril de 2013 ha aparegut un altre llibre, publicat per Prames, la mateixa editorial del llibre de Laparra, que es titula “La gran travesía de los Pirineos en B.T.T. de mar a mar. Del Mediterráneo al Cantábrico” i és obra de Miguel Ángel Acín i Fernando Lampre. No l’he llegit, però pel que es diu als resums amplia una mica més el recorregut que proposaven Laparra i els seus companys, té menys mapes i aporta enllaços per descarregar tracks.

El meu punt de vista personal és que ara mateix existeix suficient documentació de franc, de bona qualitat i contrastada a Internet en uns quants idiomes, com per tal que sigui molt interessant fer-se una ruta pròpia i genuïna basant-se en tracks de GPS d’usuaris de Wikiloc, per exemple, debats i opinions d’altres persones en fòrums especialitzats del web, informació turística i blogs de persones que comparteixen experiències. És útil tenir un llibre com a guia, però  no és imprescindible si podem a priori obtenir documentació, experiències i diàlegs directes amb altres ciclistes en una pàgina web.

En el meu cas, resulta que el llibre de Laparra estava esgotat als fons editorials i tampoc no vaig fer cap esforç per trobar-lo en llibreries que encara el poguessin estar venent. Quan vaig planificar el viatge pel nord ibèric, el setembre de 2012, el nou llibre no havia aparegut, i pel mes d’abril de 2013 ja tenia tan clars els itineraris que seguiria que segurament no m’haguera ajudat gaie. Qui vulgui fer una Transpirinenca i res més pot utilitzar els tracks de Zinaztli o Anibal, que són un excel·lent exemple. Si es vol una ampliació que inclogui el camí del Cap de Creus a Donostia es poden utilitzar els que es troben en aquest web, a banda de ser una variant més ciclable i que salva algunes dificultats greus en alguns punts geogràfics si hi ha males condicions metereològiques als Pirineus, com ara molta neu acumulada o pistes forestals impracticables.

Etapes de la ruta de costa a costa als Pirineus Catalans

És una de les zones amb clima més variable, amb canvis sobtats i estranys, però també és un bon lloc per a l’entrenament de resistència ja que els pendents en general són suaus i els recorreguts llargs, de manera que els ports no són difícils en extrem, llevat d’un parell de punts crítics.

A Catalunya és senzill dividir una etapa en dues i fer nit en alguna població on hi hagi càmping, per exemple, ja que trobem una bona oferta d’allotjaments i una pila de pobles. Més endavant ja es compliquen les possibilitats de trobar allotjaments en el mateix punt on estem cansats i vulguem passar la nit.

Parcs Naturals a Catalunya

La Transpirinenca travessa els massissos per més o menys el mig de l’eix, de manera que es travessen 9 de les 11 comarques catalanes que comparteixen algun territori al Pirineu Català: Alt Empordà, La Garrotxa, El Ripollès, La Cerdanya, El Berguedà, L’Alt Urgell, El Pallars Jussà, El Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça.

De la mateixa manera es travessen pel mig alguns parcs naturals, com el Cadí-Moixeró i el Parc Natural del Cap de Creus i es passa per zones perifèriques d’altres indrets, com ara el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Per saber-ne més: Mapes, turisme i informació institucional

Travesses i acampada als Pirineus, en general. Climatologia.

Per travessar els Pirineus haurem de recórrer més de mil quilòmetres i cal tenir en compte que s’hi donen condicions extremes, fins i tot en èpoques que podrien ser benignes a la majoria de zones, com la primavera o l’estiu.

Les úniques precaucions que cal tenir en compte quan es fa una ruta com la Transpirinenca és que a les zones properes a la Mediterrània i a les conques baixes farà un clima mediterrani i que a partir dels 1.500 metres hi haurà un clima subalpí i alpí. En la nostra ruta de costa a costa no trobarem clima atlàntic abans d’entrar a Navarra, però en algunes variants de la Transpirinenca que s’estan posant de moda darrerament sí que es pot experimentar aquest clima, entrant a la Val d’Aran.

El que ens cal saber és que conforme avancem d’Est cap a Oest, en les mateixes altures, seguint la ruta preconfigurada d’aquest web, les precipitacions tendiran a augmentar i la temperatura a disminuir. Si ens desplacem de Sud a Nord, per exemple, també es tendeix a patir més pluges i temperatures més baixes. Les tempestes seran sempre freqüents, però a les arestes són especialment virulentes.

Tot plegat té la seva importància si heu de dormir al mig de la muntanya o en un càmping, o fer travesses llargues a molta altura, ja que cal que tingueu en compte que l’orientació del vessant de la muntanya determinarà les condicions en les quals haureu de circular:

  • Els vessants orientats al Sud són secs i tenen més insolació, i hi ha processos més extrems de congelació i descongelació de la neu. Es reconeixen perquè a la primavera les plantes hi han rebrotat i florit molt abans, de manera que estan més poblats de vegetació.
  • Els vessants orientats al Nord són més humits i menys insolats, no tenen tanta vegetació i la neu hi resta de manera més estable, la qual cosa vol dir que es manté congelada sense grans canvis.

Llista d’etapes de la ruta ibèrica pels Pirineus de Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *