En un dia com l’anterior, igual de plujós, també hauré d’anar en compte per les carreteres. Avui gairebé no es veu res per culpa de la boira, però amb el GPS es pot circular sense perdre’s i faré uns quants quilòmetres més que ahir.
La major part del recorregut es fa per carreteres poc transitades, un cop he pujat de nou a Castañedo i he agafat un recorregut per l’interior i per carreteres comarcals, que no és el del Camí de Sant Jaume però el segueix en paral·lel i per vies ciclables, ja que les pistes forestals estan en males condicions. En tornar de nou al perímetre de costa, el recorregut es fa per carreteres generals, però no tenen gaire trànsit perquè la majoria de vehicles amb motor van per l’autopista paral·lela a la costa.
Tot el recorregut es bastant pla i assequible, excepte un port de muntanya que hi ha entre Argallana i Ballota, durant la primera meitat del viatge i en zones de l’interior muntanyós. Si hi ha temps, val la pena dedicar un parell o tres d’hores a visitar Luarca, quan haurem recorregut dos terços del nostre camí d’avui, perquè té uns quants atractius, com el museu del Cepesma, amb la col·lecció més gran de calamars gegants que hi ha al món, o la ruta de cases d’indians.
Em quedo a dormir a l’alberg de pelegrins de Piñera, on retrobaré gent que he conegut dies anteriors en altres albergs.
Etapa 34 a Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4973611
Track GPS Etapa 34 per descarregar: http://goo.gl/Q6Ug9s
Distàncies: Alberg de Soto de Luiña – Alberg de Piñera 62 km
Poblacions:
Descarregueu el track 34 amb BIDI QR
Soto de Luiña
Castañedo
San Martín de Luiña
Argatón
Argallana
Ballota
Ribón
Cadavedo
Villa de Moros
Queruás
Canero
Caroyas
Barcellina
Luarca
Ribadebajo
Otero
La Corripia
Taborcias
Villuir
Pontigas
Las Barqueras
Puerto de Vega
Piñera
Preu de l’allotjament: 5 euros.
Avui plou i hi ha molta boira, especialment densa a les carreteres de muntanya, de manera que serà una etapa de la meitat del recorregut que tenia previst fer inicialment.
Aquesta és una etapa curta en quilòmetres, malgrat intensa ja que s’allunya del Camí de Sant Jaume i s’endinsa per espais de lleure gastronòmic pels asturians, però poc coneguts pels turistes. Recorre bona part del perímetre de la llengua del Cabo Peñas, sense arribar-hi, i passa pel far de Sant Joan d’Avilés, en una ruta poc urbana i per carretera en la seva major part.
L’etapa d’avui té la mateixa extensió que la d’ahir, però hi ha més camins de muntanya i pistes i és més agradable de circular. Excepte un coll de carretera amb pendent fort, la resta del viatge transcorre amb pujadetes i baixadetes suaus i bàsicament per interior, ja que només veurem la platja a Duesos, en un moment que ens apartem de la carretera N-632.
Després d’habitar un dia sencer a Colombres la meitat de l’etapa d’avui serà per carreteres generals i l’altra meitat per carreteres secundàries properes a la costa, sense dificultats remarcables i amb pendents suaus. Es pot destacar el Mirador de San Antolín, més o menys a mitja etapa, des del qual es veuen algunes de les platges més conegudes d’Astúries, com Ballota i Andrín.
Aquesta és una etapa molt curta. M’he retardat en posar-me en marxa i ja he sortit molt tard de San Vicente de la Barquera, però m’aturo a dinar a Unquera, la darrera població de Cantàbria, bressol d’unes pastes característiques anomenades Corbatas. Després de dinar travesso el pont del riu Deva que fa de frontera amb Astúries i me’n vaig fins al segon nucli de població: Colombres.
Aquesta és una etapa molt llarga, però no hi ha desnivells rellevants, de manera que es pot fer tranquil·lament i amb paciència. Amb aquesta etapa s’acabarà la nostra ruta per Cantàbria, ja que és una província petita. L’etapa d’avui pot partir-se en dues parts si algú està interessat en visitar en profunditat alguna de les poblacions més conegudes de Cantabria, com poden ser Santander, Comillas o Santillana, per posar tres exemples.
Primera etapa només per Cantabria. El primer tram és d’uns 15 km, per les pistes que ressegueixen la costa i són poc ciclables, de manera que es fa difícil circular tot i que no hi ha pendents remarcables.
Vaig des de Gernika fins a Castro Urdiales, o sigui des del darrer terç d’Euskadi fins al primer municipi de Cantàbria.
Al principi es passa per carretera perquè el camí està en molt mal estat i fa mal temps. La meva incipient tendinitis es complica i m’aturo a Gernika per descansar tot el dia i prendre’m medicació específica.