Aquesta és la darrera etapa de la nostra ruta, i és curta i agradable de fer. Després podrem triar vàries maneres de marxar de la Costa da Morte, però jo aniré a Santiago de Compostela per carretera i d’allí agafaré transports públics per tornar a Catalunya.
Surto de Muxía una mica tard perquè he d’arreglar una roda punxada, i això em dóna l’oportunitat de conèixer un noi membre de Traski, un grup de muntanya que impulsa rutes de senderisme per la Costa da Morte seguint els camins que jo he resseguit de baixada.
Començo a baixar a Muxía i hi vaig pel Cabo Touriñan i les platges següents, un lloc bastant apartat dels turistes habituals, que són els del Camino i van per altres rutes interiors. El nostre recorregut es el contrari que el dels pelegrins i durant més de la meitat del camí no es coincideix amb els pelegrins.
A partir de Lies, al mig de l’etapa d’avui, ja es comença a circular per pistes de pelegrinatge i es troba molta gent caminant en sentit contrari al nostre. Uns quilòmetres abans de Fisterra ens desviem cap a la dreta i entrem al poble per l’oest, per San Martiño, just al contrari que els pelegrins.
Em quedo a dormir a l’alberg públic de pelegins de Fisterra i acabo sortint de nit per celebrar que he finalitzat el meu viatge de 44 dies en bicicleta, a banda dels dies que he passat fent turisme a peu o descansant en algun càmping o hostal. He descobert un dels que deuen ser els destins emblemàtics de Fisterra per a pelegrins: la bibliotaverna A Galeria, propietat de l’escriptor gallec Roberto Traba Velay, algú qui m’ha agradat conèixer.
Si has tingut la paciència de llegir tot el diari fins aquí t’ho he d’agrair sincerament, i si tens interès en dir-me’n alguna cosa pots utilitzar el sistema de comentaris, o entrar a l’apartat Sobre mi i enviar-me un missatge. Desitjo que t’hagi agradat el que has llegit i et convido a aprofitar aquesta ruta per fer-te un viatge similar i descobrir centenars de llocs, i fins i tot d’altres que jo no he pogut arribar a veure.
Etapa 44 a Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4973684
Track GPS Etapa 44 per descarregar: http://goo.gl/KJhH3A
Distàncies: Muxía – Fisterra 48 km
Poblacions:
Descarregueu el track 44 amb BIDI QR
Muxía
Lourido
Cuño
Martineto
Viseo
Moreira
Touriñan
Talón
Santo Estevo de Lires
A Canosa
San Martiño
Fisterra
Preu de l’allotjament: 6 euros.
Referències: A Galería, bibliotaverna. Rua Real, 25. Fisterra.
Vaig fins a Ponteceso des de Filgueira i segueixo cap a Muxía pel camí de la costa previst. És una etapa que es fa llarga i és complicada en uns quants punts ja que es passa per alguns senders no ciclables, pistes forestals litorals i carreteres de costa.
L’etapa d’avui és molt intensa quant a camins que passen a prop de l’aigua, ja que la majoria de carreteres i pistes són completament de costa o travessen petits bosquets litorals entre platja i platja. També serà curteta i amb pujades i baixades constants, de manera que s’acaba bastant cansat al final del dia.
Aquesta etapa és llarga però fàcil i de paisatges impressionants. La primera part, d’uns 20 km, envolta la ría de Betanzos fins a la platja de Sada i transcorre per carreteres que passen pel costat de la platja. A partir de Sada ens endinsem per carreteres que ens porten a la punteta de la costa de Dexo i baixem cap A Coruña. La majoria de camins tenen poblacions a prop, però la nostra ruta evita les urbanitzacions tot el possible.
Aquesta etapa no estava prevista, però ja que estic a a només 20 quilòmetres del monestir de Caaveiro, em decideixo a pujar-hi i a visitar els boscos del riu Eume. Serà el tercer bosc que em paro a visitar després dels de La Garrotxa i Irati. És una excursió circular d’uns quaranta quilòmetres que es pot preparar per a un dia sencer, i l’he col·locat al diari com si fos una etapa més.
Fa un dia amb molt de sol. Marxo del càmping per carreteres secundàries, passo per l’estany de Frouxeira i després d’As Gorgas arribo a una pista forestal molt descuidada, que m’obliga a arrossegar la bicicleta uns quilòmetres fins que s’arriba a uns turons de sostre pla d’uns 300 m d’alcària, anomenats A Lagoa. Al mig de la plana hi ha unes ruïnes d’unes instal·lacions militars i un monòlit de situació geodèsica, tot plegat molt curiós i diferent del que he vist fins ara. Els camins travessen els turons i porten fins a les poblacions de la platja, com A Fonte da Tella.
Vaig de nou fins a prop del Cabo Ortegal i travesso la península per pujar a Teixido per la Ruta dos Miradoiros. Hi ha bosc humit i pistes forestals asfaltades que ens porten fins a l’ermita de Santo André de Teixido, prop d’on hi ha els penya-segats més grans de l’Europa continental, i fa un vent que impedeix circular en bicicleta, però val la pena veure-ho ni que sigui caminant. La dita popular fa “A Santo Andrés de Teixido vai de morto o que non foi de vivo”, o sigui A Sant Andreu de Teixido hi va mort aquell que no hi va anar viu.
Avui fa un temps excel·lent, i els pendents previstos per a l’etapa no són molt durs excepte a dalt del Cabo Ortegal. Surto de Viveiro en direcció a la costa occidental de la ria i vaig passant per llogarrets poc habitats, fins a O Vicedo i Bares una badia que hem d’envoltar, molt bonica. Des d’allí es dóna el tomb al cap de Bares i s’arriba a la ria d’Ortigueira.
Ahir vaig llegir, a 
Aquesta és l’etapa en que entrarem a Galícia i abandonarem el paral·lelisme amb el Camí del Nord de Sant Jaume. Es pot fer curta o molt llarga, depenent de les ganes que tinguem de pedalar, ja que pot tenir 55 km o 35 km en funció de si agafem la barqueta de pas de Castropol o anem en bici donant el tomb a la ria.
Si quan estem arribant a Ribadeo volem agafar la barqueta-taxi, haurem de baixar per la part dreta del poble, per l’Av. Galicia i després anar al passeig del Muelle. En aquest web, 
